CURS 2012-2013

Diari d'Aula Oberta

17 de juny 2013, 23:42 publicada per Ignasi Pena Moré

diari AO ‎(1)‎+.pdf

Alumnes d'Aula Oberta

Enquesta pares i fills

28 de maig 2013, 7:45 publicada per Ignasi Pena Moré

enquesta pares i fills acabada.pdf

Ester, Sara i Carmen 2n ESO

PORTES OBERTES 2013

15 d’abr. 2013, 2:15 publicada per Ignasi Pena Moré

Aquí teniu un collage del mural que es va fer per la Jornada de Portes Obertes d'aquest any!

Autora: Núria Herrero

CARNESTOLTES 2013

15 d’abr. 2013, 2:01 publicada per Ignasi Pena Moré

Ja tenim els vídeos!

VÍDEO 1

VÍDEO 2

VÍDEO 3

TREBALL GLOBALITZAT

15 d’abr. 2013, 1:55 publicada per Ignasi Pena Moré

Aquí teniu un recull de fotografies del Primer Treball Globalitzat realitzat a l'Institut: Problemes Ambientals.

MONGRÀFIC SOBRE LES CROADES

1 d’abr. 2013, 23:51 publicada per Ignasi Pena Moré

Els alumnes de 2n d'ESO, han fet uns treballs d'ampliació sobre les Croades, a la matèria de Ciències Socials. Aquí en tenim alguns:

Les Croades _C.F._.pdf



Les croades _A.C._.pdf



Les croades _C.M._.pdf



Les croades _E.M._.pdf


Les croades _Ch. M._.pdf





CARNESTOLTES

22 de març 2013, 4:31 publicada per Ignasi Pena Moré

Reportatge senser de Carnestoltes.pdf


Autors: Els reporters de l'Institut

NOTÍCIES A DOSRIUS... US IMAGINEU QUE...

11 de març 2013, 3:52 publicada per Ignasi Pena Moré   [ actualitzat el 11 de març 2013, 4:33 ]

Els alumnes de 2n d'ESO ens porten una sèrie de notícies fictícies relacionades amb la població de Dosrius. Aquí en teniu una selecció:

Desaparició de l’Institut de Dosrius

Data: 2 octubre 2012

Lloc: Dosrius (Catalunya)


Ahir divendres, després que els alumnes sortissin de l’institut, un seguit de fenòmens meteorològics de gran violència van destrossar l’institut. Primer va arribar una forta nevada, cobrint fins a tres metres d’altura. Acte seguit, una pluja torrencial i per últim una tempesta elèctrica que va provocar un incendi. Aquests fenòmens que només van succeir sobre l’institut van fer-lo desaparèixer. Això ha obligat a l’Ajuntament a iniciar la construcció d’un nou institut abans del previst. El nou institut estarà dotat amb: Sala d’informàtica amb vint ordinadors, impressora i pissarra digitat; un laboratori amb material d’última generació; un taller de tecnologia, amb totes les coses per fer una bona feina. També tindrà una biblioteca amb tot de llibres i enciclopèdies i restarà oberta a les tardes, totes les tardes. Les pròpies classes també disposaran d’aquesta tecnologia que faran les classes diferents. No descuidem l’educació física i l’esbarjo. El pati disposarà d’una xarxa de voleibol, porteries de futbol, cistelles de bàsquet,... i que millor emplaçament que el nou institut serà construït al costat de la piscina municipal coberta, a l’hivern i al bon temps descoberta, instal·lacions que l’alumnat podrà gaudir lliurement amb un passi JID (Jove  de l’Institut de Dosrius).

Autora: Agnès Callarisa


ES TROBA PETROLI A DOSRIUS

Increïble troballa al poble de Dosrius

 

26-09-12                                                                                                                                                   Dosrius, Barcelona

Durant la construcció del nou edifici de l’institut de Dosrius, uns operaris que estaven treballant amb grues a la zona esportiva de Can Batlle, van veure que començava a sortir un líquid negre del terra i es van adonar que la substància era petroli.

Es van reunir amb l’alcalde de Dosrius i van acordar repartir els beneficis amb tots els habitants del poble.

Dosrius s’està convertint en un dels pobles més rics de tota Espanya, l’economia ara és molt productiva.


                            Autora: Carla Cepeda


TROBAT UN GUERRER DE L’ EDAT MITJANA A CANYAMARS


CANYAMARS

16/7/12

La passadasetmana un grupd’historiadors van trobar un guerrer de l’edatmitjanaenterrat sota el Pou del Glaç de Canyamars en un bloc de gel.

Segonsaquestgrupd’historiadorsaquestguerrer era un templari del segle IV dC que pertenyia al Castell de Dosrius. Es veu que es tractava d’ un delsmésimportantsgenerals de la època.

Segonselsarqueòlegsés el descobrimentmésimportant del’últimsegle a Canyamars.

Es pensaobrir un museu a Dosrius per mostrar totselsdescobriments que s’hanrealitzataquestúltimsegle.


Autor: Guillermo Carrasco


Pluja de granotesa Dosrius

Estranya pluja de granotes sobre Dosrius que ha deixat sorpresos a tots els seus habitants els últims dies.

 16 d’octubre del 2012

 Dosrius

El passat 16 d’octubre de 2002, a tota Catalunya va començar a ploure. Però no una pluja qualsevol, vancomençar a caure granotes verdes, enganxoses i fastigoses. Els científicstemps abans ja van informat d’aquest cas,però la gent  no s’ho creia perquè era  impossibleque passes. Va durarcasi10 hores. Quan ja semblava que havia parat, van sortir al carrer tot tipus de exterminadors de plagues. Van tardar temps imentrestant, la gentno vapoder sortir de les seves cases. Ens van anunciar que el passat 21 de setembrede 2012 van acabar amb elles. Ara la gentpotsortir al carrer amb tranquil·litat.Aquest cas, segons els científics   és degut a una fortaventolada que arrossega a diferents tipus de fauna, com les granotes. La gent davant aquest fet s'ha sorprès, espantat i fastiguejat. A Alacant el 2 de setembretambé s’ha donat aquest fet, però la gent d’allà a reaccionat amb tranquil·litat i fent el que la policia demanava  perquè ja havia succeït.


Autora: Andrea Zarza


                Diari de Dosrius 10 / 02 / 2080

Un dosriuenc construeix un hotel a Mart

23/11/13

Fins fa unes setmanes es creia que no hi havia vida a Mart a causa de la falta d’oxigen, peròs’hadescobert que al planeta vermell també hi ha vida. Sónunséssers de totscolors i tots de diferents formes. L’aire que respiren s’haestudiat i han arribat a la conclusió que aquest aire també el podem respirar elshumans. John Trewly, un anglèsresident a Dosrius des de fa 15 anys , ha viatjat a Mart per comprovaraquestateoria, i el descobriment ha estat un èxit. Ellés el primer home en sobreviuredurant tres dies a Mart, i ha decidit compartir la sevaexperiènciaamb la resta d’habitants de la Terra. Així que haposatiniciat un projecte: construir un hotel al planeta vermell. El projectejagairebéestàfinalitzat. És un hotel espaiós i moltil·luminat,on els  habitants de Mart treballaran com a personal de neteja imanteniment. Elsalienígenesmésdivertitsels contractaran per l’animació de l’hotel (classesd’aquagym, valls, espectacles de màgia...). Elshabitants de la Terra han donat la sevaopinió i la majoriaestàmoltencuriosits i amb ganes de visitar l’hotel. JhonTrewly ha portat una gran quantitat de turistes a Mart.


Autora: Esther Martínez


S’acosta la fi del món

 

Una nova predicció anuncia que la fi del món està més propera del que ens podíem imaginar.

 

 Barcelona

29 de setembre de 2012


 De manera casual, un dels corresponsals d’aquest diari a Barcelona, va descobrir un curiós personatge en una petita localitat del Maresme, anomenada Dosrius.

 Es tracta d’un home d’uns 60 anys que respon a les inicials M.G.S. i que ha desxifrat un jeroglífics on els antics maies anunciaven que el dia 21 de desembre de 2012, a les 22 hores es produiria la fi del món.

 M.G.S. portava molt temps estudiant aquests jeroglífics que, sense dubte, creia que anunciaven alguna cosa important per a tota la humanitat.

 La gent del poble, sobre tot el joves, pensen que està desequilibrat, que sempre diu coses estranyes. Malgrat això, n’ hi ha que se’l creu i li donen suport.

 Anys d’estudi han donat el seu fruit, que ha estat l’esbrinar la data de la fi del món.

 Fa molts anys que diferents persones venien anunciant el dia en que el món s’acabaria, però sortosament cap d’elles ha estat veritat.

 La pregunta que ens fem després d’haver conegut aquest nou personatge, és si realment és certa la interpretació que ha fet d’aquests jeroglífics que fins al moment ningú no havia desxifrat.

 Les seves explicacions i el seu convenciment li donen una gran credibilitat, si bé, tots esperem que sigui una altra persona que busca només donar-se a conèixer, però que realment estigui equivocat, ja que de no ser així, a la humanitat li queden menys de tres mesos de vida.

 Segons la teoria de M.G.S., el dia 21 de desembre de 2012, el sol no sortirà; estarem en la més absoluta obscuritat, fins que un gran tro, acompanyat d’un llamp espectacular farà que el cel i la terra s’obrin i tot desaparegui dins d’un gran forat negre.

 A partir d’aquell moment, el planeta Terra desapareixerà del sistema solar i no quedaran restes de vida, que desapareixeran per sempre més.

 Així, doncs, comença el compte enrere!

 

Autor: Martí Grau



DESCOBERTA L’ATLÀNTIDA SOTA LA PISCINA DE DOSRIUS

Increïble descobriment arqueòlogic, els arqueòlegs estan sorpresos d’haver trobat la famosa Atlàntida, la ciutat perduda.


4-8-2014

Dosrius

El passat dia 2 d’agost  es va descobrir la ciutat perduda de l’Atlàntida sota una piscina de Dosrius, un petit poble que pertany a la comarca del Maresme, Catalunya.

Feia un dia assolejat i molta calor, la gent s’estava banyant quan de sobte, un nen es llençà en “bomba”, va tocar el terra de la piscina i va començar a tremolar tot. Tothom va sortir de l’aigua i van contemplar com la piscina es submergia sota la terra. Al cap d’una hora la piscina va desaparèixer per complet i els presents van observar les ruïnes d’una meravellosa ciutat. Van avisar al C.S.I.C.

Després d’analitzar les restes arqueològiques els investigadors han comunicat que es tracta de l’Atlàntida, la ciutat perduda.

Ara Dosrius és el poble més famós i ric  del món, amb una allau de mitjans de comunicació que han ocupat el municipi.


Autora: Sònia Degollada


Un parc aquàtic “Waterwold” a Dosrius


El Divendres passat l’alcalde de Dosrius aprovà la construcció d’un parc aquàtic “WaterWold” a Can Massuet del far. L’entrada serà gratuïta per la gent que viu a Dosrius,Canyamars i CanMassuet. El parcincluirà :  30 tobogans a l’aire lliure, 20 tobogans a superfície coberta, un parc d’aigua per els mes petits,3 jacuzzis, 2 piscines d’onades ,una zona de gespa, unes 25 taules de picnic,un restaurant de bufet lliure i 3 piscines gegants. Es considera un dels més grans del món.

Aquest parc obrirà les seves portes l’estiu vinent. La gent del municipi està molt contenta, especialment els alumnes de l’ institut de Dosrius.

 

Autora: Sara Cano


Descobertes restes romanes  a l’ institut de Dosrius


3/11/13


El passat dimarts a les 3 de la tarda, es va realitzar  una excavació al pati del institut Dosrius amb d’intenció d’ augmentar el seu espai  i posar-hi gespa. Quan els obrers ha havien començat l’ excavació, van topar en un punt en el que no podien avançar més i es van adonar que hi havia algun objecte. Després de moltes hores d’ investigacions i excavacions, es va comprovar que la troballa eren ruïnes d’ un antic temple romà.

 Els alumnes de l’ institut, de moment no poden trepitjar el pati, però les classes es fan amb normalitat.


Autora: Andrea Serrano


Un tsunami separa Catalunya de la resta d’ Espanya

 20 – 12-2012


Al Mar Mediterrani, han començat a haver-hi terratrèmols sota l’aigua que han provocat un tsunami que ha arrasat la Península Ibèrica, començant per Andalusia, després Madrid, Castilla i Lleó, Aragó, el País Basc, Galícia i una part de Portugal. Només s’ha salvat Catalunya i València. D’ altra banda, Portugal ha passat a ser una illa.

La família real i el rei estan entre els desapareguts per la catàstrofe.

Amb la separació geogràfica, València ara forma part de Catalunya. Alguns opinen que aprofitant la nova distribució geogràfica seria interessant que València passés a formar part de Catalunya.

Catalunya ara ésun país separat geogràficament d’ Espanya. Segons algunes enquestes, alguns catalans consideren que és el moment d’ aprofitar per a tenir la independència. En aquest cas, s’ haurà de decidir si haurà un rei a Catalunya.


Autor: Damià Llobell


ES CONSTRUEIX UN MARINELAND A DOSRIUS


Es decideix la construcció d’un Marineland al poble de Dosrius

Dosrius,

2 de desembre de 2012


El divendres 2 de desembre de 2012 es va aprovar en junta la construcció d’un Marineland al poble de Dosrius, es va aprovar gracies a la votació del poble.

El Marineland estarà situat al costat de l’ institut , tindrà  unadofinera amb dofins, orques, lleons marins..., un gran espai per les aus com ara els llores els tucans... i una aquàrium  amb peixos de molts colors i diferents especies, amb taurons i ralles.

 Aquest projecte esta programat perquè el comencin a  construir el 23 de febrer del 2012 i està programat perquè estigi acabat el 18 d’agost del 2012.


Autora: Carla Molina


TELETRANSPORTAR-SE JA ÉS POSSIBLE!!


Un nou invent està revolucionant el món: una televisió que permet teletransportar-se. A Espanya, l’ Institut de Dosrius serà el primer en tenir-ne una, gràcies a un pare de l’ AMPA.

 

Dosrius,

27 de setembre de 2015


Després d’ anys d’investigacions, s’ ha descobert un gran avenç per a la tecnologia: la T-MAGIC-V, una nova televisió que a més de fer totes les funcions comunes,  ofereix una novetat. Aquesta meravellosa TV et permet teletransportar-se des de qualsevol lloc fins el plató o lloc on s’estigui gravant la sèrie o programa que l’ espectador estigui veient.

El seu preu és de 1.000.000.000€, un caprici només per rics, ja que el seu preu no és gaire assequible. De moment, només un home en tot el món, ha pogut gaudir a casa seva  d’ aquest increïble aparell tecnològic: James Boot.

La T-MAGIC-V tot i ser una meravella, té els seus inconvenients, i és que accidentalment, els més petits, es podrien teletransportar a algun lloc que no coneixen  i perdre’s, per aquest motiu. Per tant, cal la supervisió d’ un adult per a utilitzar-la.Per això, ara investiguen una versió  PRETECTOR-JUNIOR, amb sistema de seguretat.

Ara mateix tota la gent que no la pot comprar s’ està dirigint als centres comercials a provar-la.

L’Institut d’Investigació al millor producte de l’any, ha estat el creador d’aquest impactant descobriment: la  T-MAGIC-V, i segons alguns estudis, es pensa que podria revolucionar el món del transport.

 Un del integrants del l’ AMPA  de l’ Institut de  Dosrius ha informat que regalarà una T- MÀGIC per al centre.

Carmen Filgaira



CARTES AL MALTRACTADOR

8 de març 2013, 2:55 publicada per Ignasi Pena Moré

A continuació, us presentem una selecció de les cartes que han escrit els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut als maltractadors.

Senyor x:

Li escric el següent, degutalsfets que han arribat al meuconeixement:

Ésacusat de no estimar la seva dona.

Ésacusat d’ agredir-la.

Ésacusat d’ espantar-la i de atermorir-la.

Ésacusat de ser un… maltractador!!

Per a aquestesraonséscomdemnat a passar la resta de la seva vida a la presó, sol, aïllat i a on no tornarà a fermés mal a capaltra dona!!

 Autor: ALBERT FORT


P

uedo parecer fuerte, pero soy frágil como una rosa, y tú eras un bestia, esclavo de tus impulsos. Aún recuerdo el día en que fuimos conscientes de que ya no éramos unos niños… nos hicimos adultos juntos. Tendría que haber escuchado más a mi familia y menos tus palabras: “ te he demostrado que te quiero, cásate conmigo”…

Todo iba bien, o eso parecía, cuando me juraste serme fiel de por vida y yo a ti… una historia como cualquier otra. Pero desgraciadamente el tiempo pasa y las personas se cansan, las relaciones mueren y con ellas los sentimientos…pero yo lo noté… estaba ciega, ciega de amor. Estaba harta de tantas noches sola y lo peor es que sabía que tú no eras hombre de una sola mujer. La primera vez fue la más dolorosa… gracias por regalarme una infidelidad por cada rosa, pero ya me daba igual, si me fallabas… me hacías el amor… estaba harta de callar por fuera y gritar por dentro.

Decidí que le debía dar la espalda a todo, que te debía dar la espalda a ti. Apareciste con aquel olor a ginebra y perfume barato de cualquier motel de carretera. Me preguntaste dónde iba y recuerdo exactamente todo lo que te dije antes del primer golpe: “Fin del juego, has ganado” y sobretodo recuerdo las palabras que gritabas mientras me golpeabas: “Me da igual!, ¡No me importas, nunca te he querido!

Decidí quedarme en casa, pensé que seguro que no volvería a pasar, tú ibas borracho y claro, yo todo lo hacía mal…ya no sé cuánto tiempo podré aguantar, y aunque no me quedan más lágrimas para derramar… me querías, eso pensaba, que no habría más heridas, que mañana sería un nuevo día y seríamos felices de nuevo.

Todo parecía calmarse, pero … lo volviste a hacer… querías un hijo y yo no lograba quedarme embarazada. No te pudiste controlar… después de una tanda de insultos, puñetazos y de “si no eres mía no lo serás de nadie”… acabé en el hospital. No había maquillaje que pudiera tapar tantas cicatrices. Esto no se podía olvidar con un simple perdón y un par de besos. Sabía que no iba a ser ni la primera ni la última vez.

Por favor, dime que esto no ha pasado, que mañana todo habrá cambiado, que esto será un horrible recuerdo… sé que es demasiado tarde para ir hacia atrás… no tendré más oportunidades o tan solo seré una triste noticia en la prensa local, y  espero que mi historia vaya más allá de la memoria.El final… ya lo sabes, prefiero novoverlo a rememorar.

AUTORA: ANDREA GARCIA


H

 

Ola, maltractador:

 Sóc un noi de 4t de l’ ESO i parlaré amb tu amb respecte, o almenys intentaré mantenir-lo, tot i que no te’ l mereixes!! 

Encara no crec el que has estat capaç de fer! La meva pregunta és… per què ho has fet? Els problemes i les discussions no s’ arreglen amb la violència... així no arribaràs enlloc! L’ únic que estàs fent és perjudicar les persones que tens al voltant i les persones que t’ estimen.

Maltractar una altra persona és un delicte i es paga amb la presó... però a més, la humiliació, el menyspreu... la soledat!! Aquest serà el teu maltracte!

Ella no té la culpa del teu passat, de les discussions, de la manca de carinyo quan més ho necessitaves... ella no és un objecte que puguis manipular, ella no està al teu costat per a què la humiliïs, la utilitzis o la insultis...i saps el pitjor de tot?? Ella no va venir a aquest món per a què tu la matis... sinó per a ser feliç...

Ningú té el dret de matar a un altre ésser humà!!!

 

Autor: Carles Homs

Cariño, lo siento.

S

upongo que acabas de llegar del bar, como cada noche. Pero no podía esperar más.

Sé que nunca he sido la mejor esposa del mundo, ni la mujer más perfecta. Sé que mis defectos superan mis cualidades. Sé que mi trabajo no era nada del otro mundo… limpiar casas nunca se ha pagado muy bien. Sé que mi comida nunca te ha gustado, lo sé porque nunca estabas en casa y siempre venías a las tantas ya cenado. Sé que la intensidad de nuestras relaciones sexuales fue disminuyendo cada vez más, a medida que iban transcurriendo los años de casados y eso hacía que estuvieras más fuera de casa.  Aún no entiendo el por qué de todo eso… antes éramos felices.

A medida que pasó el tiempo, nuestras conversaciones se basaban en insultos y a la que abría la boca, tú siempre me hacías callar y no precisamente con un beso… sino con un puñetazo. Nunca podía opinar, sólo tú tenías la razón.

Siempre te he querido, desde el primer momento en que te conocí. Si me pegabas era porque no hacía algo bien, por eso, en parte, me lo merecía. Sé que cuando me forzabas a hacer el amor, era porque te sentías solo. Nunca le he dicho nada de esto a nadie. Mis amigas me preguntaban que por qué siempre tenía morados… yo siempre mentía y les decía que era muy torpe, que siempre estaba por el suelo. Cuando me veían con arañazos por la cara, decía que había sido nuestra preciosa gata, que siempre se cargaba las culpas del daño que tú me hacías.

Nunca te he sido infiel, y sé que si siempre volvías a las tantas con perfume de vodka, era porque nunca he sido lo suficientemente buena.

Recuerdo cada discusión que hemos tenido, recuerdo cada lágrima provocada por ti. Recuerdo tu cara de odio hacia mí… pero ya nada tiene sentido…. Estoy harta de vivir siempre con el miedo de que me levantes la mano yo por haber dicho cualquier cosa que no te guste. Tengo vergüenza de salir a la calle, ya que tengo la cara morada y mis brazos marcados. No vale la pena vivir si tiene que ser así toda la vida…

¿Sabes, amor?... Te quiero, y siempre te he querido… y voy a hacerte el favor más grande… tu deseo se va a cumplir: desaparezco de tu vida,  de tu mundo… No me busques, no me encontrarás. No quiero que vuelvas a hacer daño a otra mujer…así que te he denunciado. No intentes huir… ¡no podrás!

Aurtora: ERIKA SÁNCHEZ

H

 ola, maltractador:

Així és com va començar tot, amb un “hola!”, i ara tot s’ ha acabat. És irònic, no?

T’ haig de dir que ja no em crec les teves mentides, ni els teus “T’ estimo”, ni els teus “Ets la meva princesa”.

Per cada cop que rebia, em feies més i més mal, però has de saber que per cadascun, tu feies miques la meva dignitat… no em respectaves gens!!

El teu comportament em feia sentir molta por… constantment. Por de saber que estimava a algú que em feia mal, por de sentir que no senties el mateix que jo, por que no em respectessis, por de veure que ja no era el mateix, por de saber que m’ havies mentit, que no eres qui prometies ser...

Ja no sento alegria, ni pena...ni tampoc et reconec. Dorms cada nit amb mi, però no ets aquell home que em va prometre amor etern.

M’ he cansat, sincerament, ja no tinc ganes de lluitar per algú com tu i de suportar el teu menyspreu.

He intentat continuar endavant, mentint a la família, mentint-me a mi mateixa, dient-me que jo era la culpable del que passava.

Avui he estat valenta, he agafat forces per dir-te que això s’ ha acabat. Avui poso punt i final a aquesta història. No vull continuar veient la meva cara ferida, no vull plorar en silenci.

T’ informo que aquesta no és l’ última carta que rebràs…aviat t’ arribarà una de la policia… sí, t’ he denunciat.

Fins mai …

La teva princesa”

   AUTORA: LAIA CORREAS


D

urante todo este tiempo me habías demostrado que me querías, lo habías hecho de mil maneras diferentes. Además hoy hace dos años que me pediste matrimonio… dije que sí, encantada. Tú no parabas de repetir que aquella respuesta te había hecho el hombre más feliz del mundo, que me amabas ahora más que nunca y que lo harías siempre con todas tus fuerzas.

Así empezó nuestra gran historia de amor, con ramos de flores, bombones, paseos y dulces miradas… eras un buen hombre y eso me hacía estar enamorada.

Los días pasaban como en un cuento de hadas, los preparativos de la boda, los planes de futuro, la nueva casa… pero, empezaste a salir con tus amigos más a menudo. Al principio no me importó, pero la cosa fue aumentando hasta que te dije que quizás no deberías beber tanto… tú me respondiste:

- ¿Me estás llamando borracho? Empezaste a chillar y me soltaste unas cuantas amenazas y yo no dije nada. Al día siguiente no le di más importancia…

Los días pasaron, nos casamos. Por fin me quedé embarazada y yo te necesitaba más que nunca, pero… ¿qué mejor manera para ti de celebrarlo que saliendo con amigos? Llegaste tarde, y cuando te metiste en la cama te pregunté que dónde habías estado, ya que me tenías preocupada. Tú, sin darme ninguna explicación, me chillaste y me dijiste que me callara, pero yo, falta de cariño, te reproché que siempre me dejabas sola en casa… en ese momento extendiste el brazo y me pegaste.

Recuerdo ese día como el peor, en el que más he llorado de mi vida. No por el dolor  físico, sino por el “shock” en el que me hallaba.  Todo había cambiado tanto desde que nos conocimos…

Al día siguiente me pediste perdón, me dijiste que el día anterior estabas cansado y algo bebido. Cometí un error… te excusé… pensé que era normal, que esas cosas le pasaban a cualquiera y que yo era un poco bocazas también.

Nació el bebé… era una niña preciosa, pero tú querías un niño. Me llamaste gorda y me dijiste que no sabía hacer nada bien, que me pasaba todo el día en casa y no era capaz de tener la cena preparada. Repetías que te estaba obligando a hacer lo que no querías… entonces me agarraste y me pegaste durante mucho tiempo. Escapé corriendo y más tarde te denuncié. Pero más tarde vi por el papel del juez, que no había servido para mucho…

Me mudé con mi madre, encontré un nuevo trabajo, en otra ciudad, encontré otro novio…

Pero, un día al volver a casa, ahí estabas tú de nuevo, en el portal… me clavaste un cuchillo, 3 veces… justo en el corazón. … y ese ha sido el final, el final de nuestro pequeño cuento de hadas, pero también el de mi vida. Es triste pensar que por tu culpa, solo llegué a ser un mal día en la prensa local…

 Autora: NAGORE PEREIRA

E

sto  se lo escribo a una persona, que por un momento en mi vida, me hizo pensar o creer que iba a ser feliz a su lado... eso fue cuando me dijo “ te amaré hasta que la muerte nos separe”. Pero nunca pensé que esa muerte sería gracias a él.

Ahora solo tengo tres palabras que pueden explicar todo lo que he sentido: miedo, dolor y amor…

Miedo… el que tengo cuando me gritas delante de las niñas, miedo a tus manos, a tus gestos, a tu cara, a tus ojos; miedo a tus besos, a hablar , a escuchar… ¡a vivir!Es un miedo profundo que siento al verte. El miedo de la vergüenza, de la noche y del día.

Dolor… por tus insultos, tus golpes, tus abrazos… el dolor de las paredes, de las puertas, del suelo… un dolor que no creí conocer nunca.

El amor… el que sentí hace tiempo por ti, el amor que creía que sentías por mi… el amor destrozado a base de golpes.

Como ves sigo siendo la misma estúpida que solo dice … tres palabras, las que me has enseñado tú… pero la tercera…algún día volveré a sentirla de nuevo.

 AUTORA: YASMÍN GASCÓN


Cada día me despierto,

sin ganas de nada,

esperando la noche

en que abandones mi cama.

 

Me da vergüenza contarlo,

aunque él sea tan malo,

siempre  es lo mismo…

las noches de palos.

 

La cara morada,

los brazos cortados,

mi hija llorando,

¡Dios mío!, ¿qué me ha pasado?

 

Por fin me atreví,

¡me desaté de las cadenas!,

¡Ya sufrí bastante!,

¡Ahora llora tú mis penas!

 

Mi familia, apoyándome,

mi hija, contenta…

¡Por fin encontré

a la persona correcta!

 

AUTOR: CARMELO GARCÍA

1-10 of 20