QUÈ MIRAR?


Soylent green(Richard Fleischer, 1973)

11 de des. 2012, 0:00 publicada per Ignasi Pena Moré

Argument

Nova York, any 2022. En un món de ciutats superpoblades, sense recursos naturals i sotmeses als efectes del canvi climàtic, 40 milions de persones malviuen als seus carrers en un estat de postració col·lectiva. Per a ells la societat es divideix entre els pocs privilegiats que tenen accés a tot -i que conseqüentment s'han erigit com a elit i classe dominant- i la massa desesperançada que de retorn als seus instints més primaris només aspiren a sobreviure. Ja no hi ha aliments, ni  feina, ni serveis socials, només el preludi del no res més absolut. I per sobre d'aquest no res, un únic consol: el consum de soylent vermell o de soylent groc. Dos compostos alimentaris la distribució dels quals és controlada per les autoritats.



En mig d'aquestes dues classes totalment oposades, el policia Richard Thorn(CharltonHeston) ha d’investigar

l'assassinat d'un dels membres de la gran corporació industrial que manega la producció i distribució del soylent just en el moment en que aquesta empresa acaba de posar en el mercat un nou producte, el soylent green, que sembla ser molt millor que els seus predecessors. A mesura que avança en la seva investigació i en la seva dolorosa presa de consciencia sobre la realitat social que l’envolta, Thorpe és ajudat per Roth (Edward G. Robinson), un vell veí que malgrat tot, porta anys negant-se a acceptar encara que sigui des de la rebel·lia intel·lectual, l'estat de les coses… Fins que, finalment, rendit a la crua realitat, l'ancià Roth acaba per acceptar la seva derrota i entra a formar part del programa governamental de suïcidis assistits, una forma com qualsevol altra de descongestionar el paisatge urbà i...


Comentari

Aquest film -que enguany treballen els alumnes de 3er d'ESO a la matèria de

Ciències Socials- està basat en la novel·la homònima de Harry Harrison i és una de les millors mostres del gènere de films apocal·líptics, ambientats en un futur no gaire llunyà i en el qual l’omnipotent progréscientífico-tecnològic ha conduit al desastre més absolut: L’home omega (protagonitzada també per CharltonHeston i que no fa gaire comptà amb una seqüel·la protagonitzada per Will Smith, Sóc Llegenda), la saga Mad Maxo fins i tot la colpidora TheRoad, protagonitzada per Viggo Mortensen i basada en la novel·la homònima de CormacMcCarthy... Com en tots aquests films, a Soylent Green es projecta des del primer moment una imatge molt pessimista de l’home contemporani –atenció a la meravellosa successió de fotografies amb la qual s’obre el film—, auto complaent, desproveït d’esperit crític i analític i entregat, en definitiva, a la lògica d’un sistema capitalista avocat a l’acumulació il·limitada de riquesa en mans d’uns pocs, sigui quin sigui el preu que hagi de pagar la majoria de la humanitat. Un gènere de films, malauradament renovat i actualitzat i que ens presenta un futur potser no gaire llunyà i massa familiar.


Fitxa Tècnica

Títol original:  Soylent Green

Nacionalitat: EUA

Anyd'estrena:  1973

Director:Richard Fleischer

Escriptors:Stanley R. Greenberg (guió) i  Harry Harrison (novel·la)

Génerè: Drama, Ciència-Ficció, Suspens

Repartiment: CharltonHeston  (detectiu Thorn), Edward G. Robinson ("Sol" Roth), Leigh Taylor-Young (Shirl), ChuckConnors (Tab Fielding), Joseph Cotten (William R. Simonson)



1-1 of 1